lunes, 24 de octubre de 2011

Una experiència personal....



SENEGAL!!


Mentre estava redactant la publicació anterior, m'ha vingut al cap una experiència gratificant que he tingut la oportunitat de viure dos anys seguits, quan vaig a estar a Senegal durant deu dies, i em va agradar tant que l'any següent vaig tornar uns dies però a una altra zona.



Personalment puc dir que mai t'has de tancar les portes en conéixer altres cultures, altres maneres de fer i de pensar. Com a persona aquesta experiència em va aportar tantes coses...! Després d'aquesta experiència i altres en altres països de latinoamèrica com per exemple Brasil, he de dir que quan en el meu dia a dia sento comentaris racistes, discriminacions pel color de pell... penso en aquella gent que em va acollir tan bé en el seu poble, ciutat... i se m'encongeix el cor només de pensar que moltes vegades la gent és molt cruel i jutja sense saber.

Una frase que em va cridar molt l'atenció de un home (jefe d'un poblat de Senegal) va ser: "muchos europeos no conocen África hasta que la pisan". Jo, personalment, penso que té tota la raó, ja que molta gent quan els parles d'Àfrica tenen una concepció incorrecta, sí, sí que es cert que està menys desenvolupat i que tenen menys comoditats i tecnologies que nosaltres, però no és cert pensar que viuen més infeliços que nosaltres, que són inferiors a nosaltres i que s'estan morint de gana, perquè no és així a tot arreu i mai es pot generalitzar.

Pel que fa al tema de l'educació, vaig tenir la oportunitat d'entrar en una escola durant l'horari lectiu ja que el professor ens va facilitar l'entrada. Vaig poder compartir un matí a les aules d'una escola de primària d'un poblat. No tinc paraules per descriure el que vaig sentir! Des d'aquell dia la meva família i jo els hem proporcionat material escolar per tal d'ajudar-los amb coses que aquí no se'ls dóna valor o ni s'utilitzen, i que allà segur que valoren i utilitzen molt més que en les nostres aules.



En un dels meus viatges a Senegal vaig poder assistir a la illa de Gooré, que és la illa que s'acosta més a Amèrica i des de la qual enviaven fa molts anys als esclaus cap a Amèrica per ser explotats. Aquell dia durant el meu passeig per la illa vaig poder reflexionar molt sobre la crueltat que ha tingut la història pel que fa al racisme i la ignorància que mostren les persones racistes. 
Aquella illa conté una porta que dóna directament al mar on obligaven als "esclaus" a passar a un barco que els portaria a Amèrica per ser explotats, en totes les instal·lacions, que és un museu, es poden veure fotos que la veritat és que t'encongeixen el cor, també es pot veure la discriminació racial que hi havia ja que els "blancs" gaudien del pis de baix, i als "de color" els guardaven en espais petits i humits del pis de baix i els tenien assenyalats com a animals...
Després d'aquestes experiències i poder-les comparar en que fa pocs anys vaig ser tan ben acollida al seu país per aquestes persones...


Un cop viatges i convius amb persones de diferents races, t'adones que no es pot seguir potenciant ni fomentant el racisme, que al cap i a la fi tots som persones amb la intenció de sobreviure, conviure amb els nostres i ser feliços.



Tots amb els mateixos drets i lliures.



No hay comentarios:

Publicar un comentario