Una experiència personal....

SENEGAL!!


Mentre estava redactant la publicació anterior, m'ha vingut al cap una experiència gratificant que he tingut la oportunitat de viure dos anys seguits, quan vaig a estar a Senegal durant deu dies, i em va agradar tant que l'any següent vaig tornar uns dies però a una altra zona.

Personalment puc dir que mai t'has de tancar les portes en conéixer altres cultures, altres maneres de fer i de pensar. Com a persona aquesta experiència em va aportar tantes coses...! Després d'aquesta experiència i altres en altres països de latinoamèrica com per exemple Brasil, he de dir que quan en el meu dia a dia sento comentaris racistes, discriminacions pel color de pell... penso en aquella gent que em va acollir tan bé en el seu poble, ciutat... i se m'encongeix el cor només de pensar que moltes vegades la gent és molt cruel i jutja sense saber.

Una frase que em va cridar molt l'atenció de un home (jefe d'un poblat de Senegal) va ser: "muchos europeos no conocen África hasta que la pisan". Jo, personalment, penso que té tota la raó, ja que molta gent quan els parles d'Àfrica tenen una concepció incorrecta, sí, sí que es cert que està menys desenvolupat i que tenen menys comoditats i tecnologies que nosaltres, però no és cert pensar que viuen més infeliços que nosaltres, que són inferiors a nosaltres i que s'estan morint de gana, perquè no és així a tot arreu i mai es pot generalitzar.

Pel que fa al tema de l'educació, vaig tenir la oportunitat d'entrar en una escola durant l'horari lectiu ja que el professor ens va facilitar l'entrada. Vaig poder compartir un matí a les aules d'una escola de primària d'un poblat. No tinc paraules per descriure el que vaig sentir! Des d'aquell dia la meva família i jo els hem proporcionat material escolar per tal d'ajudar-los amb coses que aquí no se'ls dóna valor o ni s'utilitzen, i que allà segur que valoren i utilitzen molt més que en les nostres aules.

En un dels meus viatges a Senegal vaig poder assistir a la illa de Gooré, que és la illa que s'acosta més a Amèrica i des de la qual enviaven fa molts anys als esclaus cap a Amèrica per ser explotats. Aquell dia durant el meu passeig per la illa vaig poder reflexionar molt sobre la crueltat que ha tingut la història pel que fa al racisme i la ignorància que mostren les persones racistes. 

Aquella illa conté una porta que dóna directament al mar on obligaven als "esclaus" a passar a un barco que els portaria a Amèrica per ser explotats, en totes les instal·lacions, que és un museu, es poden veure fotos que la veritat és que t'encongeixen el cor, també es pot veure la discriminació racial que hi havia ja que els "blancs" gaudien del pis de baix, i als "de color" els guardaven en espais petits i humits del pis de baix i els tenien assenyalats com a animals...

Després d'aquestes experiències i poder-les comparar en que fa pocs anys vaig ser tan ben acollida al seu país per aquestes persones...

Un cop viatges i convius amb persones de diferents races, t'adones que no es pot seguir potenciant ni fomentant el racisme, que al cap i a la fi tots som persones amb la intenció de sobreviure, conviure amb els nostres i ser feliços.

Tots amb els mateixos drets i lliures.

Diferents cultures, en un mateix lloc

VIDEO SALOMÓN




A classe vam veure un vídeo d'uns 20 minuts relacionat amb el racisme que patim avui en dia i el qual és molt comú en la nostra societat.
Em va agradar molt ja que reflexa fets quotidians del nostre present. 


Aquest video se centra en un petit poble d'Aragó on predomina la gent gran amb un grup d'africans que conviuen amb ells en la comarca per tal de sobreviure treballant en el camp. Al llarg del video, sobre tot al principi, podem observar discriminació de races; comentaris fora de lloc i ofensius cap al grup d'immigrants, mirades amb superioritat i despreci...


Es veu superioritat per part dels habitants natius alhora del tracte que donen als africans, simplement només perquè es creuen superiors alhora de manar-los perquè treballin per ells. Com ja he dit, ells simplement s'estan guanyant la vida compoden i segurament fan un treball (foraster) que altres persones no voldrien fer.


Els habitants africans s'adonen del mal tracte que reben i les ofensions que reben constantment, i no s'ho mereixen, ja que sense conéixe'ls els jutgen simplement pel color de pell.


Els avis que protagonitzen aquest video tenen l'afició de jugar a petanca amb la resta del poble i escullen a un dels africans (Bassir) per tal de formar part del seu equip, cosa que fa que en Bassir noti aquest vot de confiança i la seva reacció sigui bona cap a ells, com és natural. Per tant, m'agradaria fer la observació de que en Bassir i el seu grup reaccionen segons el tracte que reben i la manera en com els acullen, ja que quan noten aquesta discriminació els seus comentaris no són bons cap als habitants perquè se senten ofesos, encara que a la mínima que els natius del poble l'acullen al seu grup, els ulls d'en Bassir s'il·luminen i reacciona d'una manera bona i amb bona fe, i és anomenat Salomón per part d'ells ja que no recordaven el nom i ja queda amb aquest mot.


M'ha cridat l'atenció, que abans d'aquesta trobada d'en Bassir amb els seus companys de petanca, els comentaris de la gent del poble cap a ells eren discriminatòris simplement per la diferència racial ja que no els coneixien i els jutjaven per això, cosa que em sembla d'una immaduresa i d'un egoisme terrible. Em refereixo a comentaris com: "me cago en el negro", "forastero de mierda", "lo que tenéis que hacer es quedaros en vuestro país"... I gairebé al final del video després de l'enteniment entre Salomón i l'home, se sent un altre comentari despectiu cap a ell per part del que dirigeix el campeonat de petanca: "uno de esos negros". Penso que és molt trist reconéixer a la persona amb un d'aqeust comentaris fent referència al seu to de pell, ja que al cap i a la fi, aquest no deixa de ser una persona com qualsevol a la qual se la pot reconéixer per seu nom, com a tothom.


Al final del video Salomón es busca la vida i se'n va per qüestions econòmiques i li mostra agraïment al seu company de petanca. Aquest el troba a faltar però no només pel campeonat, sinó com a persona . Suposo que després de conéixe'l una mica més s'arrepenteix ja que darrere dels comentaris que ha patit, la discriminació i el color de pell, s'amaga una persona com qualsevol altra amb els mateixos drets!!