martes, 27 de diciembre de 2011

Interculturalitat a l'aula

Cada vegada a les escoles, i a les aules en concret podem veure més diversitat i interculturalitat.

He trobat activitats que considero que estaria bé dur-les a terme a les escoles com a exemple per a transmetre la idea que volem transmetre i després poder-les adaptar als alumnes i a les seves característiques cxom l'edat i les capacitats.

Aquí adjunto dues activitats; una d'investigació i l'altra d'empatia amb altres persones: y si fuera yo?

Investigació


Y si fuera yo?

Aquestes activitats son per concienciar-nos que cada vegada més és més important fomentar amb normalitat les migracions i la diversitat a les escoles. Per tant són útils i necessaries aquestes activitats per normalitzar dins de l'aula entre els companys aquests aspectes i facilitar l'adaptació dels uns amb els altres.

martes, 1 de noviembre de 2011

Discriminació a les escoles?

"La escuela pública es mejor que la privada"


Aquest enllaç anterior, ens mostra una notícia actual que ens fa reflexionar sobre la possible discriminació que crea la nostra societat i fa que pensem que en molts casos que l'educació és millor en una escola privada que en una pública.

La notícia m'ha semblat interessant, perquè ens porta a la reflexió sobre el tema de la possible discriminació de cultures i les diferències que fomentem alhora d'educar i de fer conviure diferents cultures.

El tema principal de l'article és mostrar-nos la importància de les escoles públiques i de la idea equivocada que tenim en molts casos pel que fa al tema de la interculturalitat i la discriminació i diferència que ens molts casos fomenta l'escola privada, sense anar més enllà es refereix a les diferents classes socials de la població.
Ja que en les escoles privades, predomina ola segmentació de les persones, fomenta l'individualisme i la competència, en canvi l'autor argumenta que en les escoles públiques hi ha lloc per a tots i totes, els nens són acceptats sense cap tipus de sel·lecció ni diferència.

lunes, 24 de octubre de 2011

Una experiència personal....



SENEGAL!!


Mentre estava redactant la publicació anterior, m'ha vingut al cap una experiència gratificant que he tingut la oportunitat de viure dos anys seguits, quan vaig a estar a Senegal durant deu dies, i em va agradar tant que l'any següent vaig tornar uns dies però a una altra zona.



Personalment puc dir que mai t'has de tancar les portes en conéixer altres cultures, altres maneres de fer i de pensar. Com a persona aquesta experiència em va aportar tantes coses...! Després d'aquesta experiència i altres en altres països de latinoamèrica com per exemple Brasil, he de dir que quan en el meu dia a dia sento comentaris racistes, discriminacions pel color de pell... penso en aquella gent que em va acollir tan bé en el seu poble, ciutat... i se m'encongeix el cor només de pensar que moltes vegades la gent és molt cruel i jutja sense saber.

Una frase que em va cridar molt l'atenció de un home (jefe d'un poblat de Senegal) va ser: "muchos europeos no conocen África hasta que la pisan". Jo, personalment, penso que té tota la raó, ja que molta gent quan els parles d'Àfrica tenen una concepció incorrecta, sí, sí que es cert que està menys desenvolupat i que tenen menys comoditats i tecnologies que nosaltres, però no és cert pensar que viuen més infeliços que nosaltres, que són inferiors a nosaltres i que s'estan morint de gana, perquè no és així a tot arreu i mai es pot generalitzar.

Pel que fa al tema de l'educació, vaig tenir la oportunitat d'entrar en una escola durant l'horari lectiu ja que el professor ens va facilitar l'entrada. Vaig poder compartir un matí a les aules d'una escola de primària d'un poblat. No tinc paraules per descriure el que vaig sentir! Des d'aquell dia la meva família i jo els hem proporcionat material escolar per tal d'ajudar-los amb coses que aquí no se'ls dóna valor o ni s'utilitzen, i que allà segur que valoren i utilitzen molt més que en les nostres aules.



En un dels meus viatges a Senegal vaig poder assistir a la illa de Gooré, que és la illa que s'acosta més a Amèrica i des de la qual enviaven fa molts anys als esclaus cap a Amèrica per ser explotats. Aquell dia durant el meu passeig per la illa vaig poder reflexionar molt sobre la crueltat que ha tingut la història pel que fa al racisme i la ignorància que mostren les persones racistes. 
Aquella illa conté una porta que dóna directament al mar on obligaven als "esclaus" a passar a un barco que els portaria a Amèrica per ser explotats, en totes les instal·lacions, que és un museu, es poden veure fotos que la veritat és que t'encongeixen el cor, també es pot veure la discriminació racial que hi havia ja que els "blancs" gaudien del pis de baix, i als "de color" els guardaven en espais petits i humits del pis de baix i els tenien assenyalats com a animals...
Després d'aquestes experiències i poder-les comparar en que fa pocs anys vaig ser tan ben acollida al seu país per aquestes persones...


Un cop viatges i convius amb persones de diferents races, t'adones que no es pot seguir potenciant ni fomentant el racisme, que al cap i a la fi tots som persones amb la intenció de sobreviure, conviure amb els nostres i ser feliços.



Tots amb els mateixos drets i lliures.



Diferents cultures, en un mateix lloc



VIDEO SALOMÓN




A classe vam veure un vídeo d'uns 20 minuts relacionat amb el racisme que patim avui en dia i el qual és molt comú en la nostra societat.
Em va agradar molt ja que reflexa fets quotidians del nostre present. 


Aquest video se centra en un petit poble d'Aragó on predomina la gent gran amb un grup d'africans que conviuen amb ells en la comarca per tal de sobreviure treballant en el camp. Al llarg del video, sobre tot al principi, podem observar discriminació de races; comentaris fora de lloc i ofensius cap al grup d'immigrants, mirades amb superioritat i despreci...


Es veu superioritat per part dels habitants natius alhora del tracte que donen als africans, simplement només perquè es creuen superiors alhora de manar-los perquè treballin per ells. Com ja he dit, ells simplement s'estan guanyant la vida compoden i segurament fan un treball (foraster) que altres persones no voldrien fer.


Els habitants africans s'adonen del mal tracte que reben i les ofensions que reben constantment, i no s'ho mereixen, ja que sense conéixe'ls els jutgen simplement pel color de pell.


Els avis que protagonitzen aquest video tenen l'afició de jugar a petanca amb la resta del poble i escullen a un dels africans (Bassir) per tal de formar part del seu equip, cosa que fa que en Bassir noti aquest vot de confiança i la seva reacció sigui bona cap a ells, com és natural. Per tant, m'agradaria fer la observació de que en Bassir i el seu grup reaccionen segons el tracte que reben i la manera en com els acullen, ja que quan noten aquesta discriminació els seus comentaris no són bons cap als habitants perquè se senten ofesos, encara que a la mínima que els natius del poble l'acullen al seu grup, els ulls d'en Bassir s'il·luminen i reacciona d'una manera bona i amb bona fe, i és anomenat Salomón per part d'ells ja que no recordaven el nom i ja queda amb aquest mot.


M'ha cridat l'atenció, que abans d'aquesta trobada d'en Bassir amb els seus companys de petanca, els comentaris de la gent del poble cap a ells eren discriminatòris simplement per la diferència racial ja que no els coneixien i els jutjaven per això, cosa que em sembla d'una immaduresa i d'un egoisme terrible. Em refereixo a comentaris com: "me cago en el negro", "forastero de mierda", "lo que tenéis que hacer es quedaros en vuestro país"... I gairebé al final del video després de l'enteniment entre Salomón i l'home, se sent un altre comentari despectiu cap a ell per part del que dirigeix el campeonat de petanca: "uno de esos negros". Penso que és molt trist reconéixer a la persona amb un d'aqeust comentaris fent referència al seu to de pell, ja que al cap i a la fi, aquest no deixa de ser una persona com qualsevol a la qual se la pot reconéixer per seu nom, com a tothom.


Al final del video Salomón es busca la vida i se'n va per qüestions econòmiques i li mostra agraïment al seu company de petanca. Aquest el troba a faltar però no només pel campeonat, sinó com a persona . Suposo que després de conéixe'l una mica més s'arrepenteix ja que darrere dels comentaris que ha patit, la discriminació i el color de pell, s'amaga una persona com qualsevol altra amb els mateixos drets!!

lunes, 26 de septiembre de 2011

BENVINGUDES!

He trobat un article molt interessant que fa referència a un llibre que mostra quinze entrevistes de dones d'arreu del món que busquen un futur i una vida a Catalunya.
Penso que és molt interessant ja que està relacionat amb els estereotips de cada país i cultura, amb les maneres de fer de cada una però les quinze tenen un objectiu comú: guanyar-se la vida a Catalunya i buscar-se un futur millor.

Aquí us adjunto el link de d'aquest article que més endavant aniré treballant i comentant en aquest blog, també fent referència a les explicacions de classe i la meva opinió personal.
http://www20.gencat.cat/docs/dasc/01Departament/08Publicacions/Ambits%20tematics/Immigracio/03publiforacoleccio/Anteriors/10benvingudes05/2005Benvingudes.pdf

domingo, 25 de septiembre de 2011

Activitat 1 de classe

La primera activitat que vam realitzar a classe el passat dimecres, després de l'explicació inicial de l'assignatura, considero que va ser de reflexió, va estar enfocada de tal manera que quedaven qüestions obertes que haurem d'anar resolent i tancant a mesura que transcorri el quatrimestre.

La classe va començar amb una pregunta: la gent és racista? Per suposat penso que no és una pregunta fàcil ni en la que tothom estigui d'acord, però considero que sense haver resolt la pregunta al llarg del debat que es va crear, gairebé sempre relacionat amb el nostre àmbit: l'educació, la gent va respondre molt bé i amb molt interès, encara que hi havien opinions contrastades com és natural, i maneres d'entendre les coses diverses.

L'activitat va consistir en puntual de l'1 al 5 (segons el grau d'acord amb el que estavem de cada afirmació) onze frases afirmatives, segons la nostra manera de pensar (jo), segons el que creiem que la gent del nostre voltant pensava (entorn) i segons el que creiem que pensava  la societat. Un cop realitzada l'activitat vam començar la part de debat i reflexió, i comparació amb les respostes dels companys, sempre argumentant-ho, que considero que és la part més important i amb la que vam aprofundir més, al llarg de la classe vam extreure conclusions, no cap general perquè cada persona pensava diferent, però si reflexionant en la nostra opinió, en si era similar a la del nostre entorn o fins i tot similar a la societat, en la manera en que avui en dia es percep la immigració en l'àmbit educatiu i les generalitzac ions que moltes vegades sorgeixen sense cap tipus d'argument ni proves, tal i com vam finalitzar la classe amb una estadística de els problemes que causava la immigració en l'economia de la nostra societat, ja que amb les dades vam poder corroborar que avui en dia no és el fenomen que més ens hauria de preocupar ni hauriem de eliminar.

Per concluir la primera classe d'aquesta assignatura vull dir que va estar enfocada d'una manera molt dinàmica i participativa i sempre orientada a la reflexió per tal de poder fer-nos la mateixa pregunta i d'altres que van sortir i poder-les respondre al final d'aquesta assignatura amb més coneixements i experiències.
Benvinguts al meu blog de l'assignatura Interculturalitat i immigració de Pedagogia.

Abans de començar he de dir que aquesta activitat i aquesta manera d'avaluar-nos, mitjançant cada blog individual, entre d'altres coses, i el blog grupal penso que és molt interessant ja que és una manera ràpida de publicar certes coses explicades a classe, poder comentar-les, donar opinió... i a més també penso que és interesant alhora de poder compartir opinions, experiències i maneres de fer i pensar entre tots els alumnes de la classe i el professor.
A mi és la primera vegada que em demanen un blog per a una assignatura de la Universitat, i em sembla molt bona idea per contrastar idees i coneixements, i penso que tots estem molt interessants i motivats alhora de realitzar-lo, sense cenyir-nos únicament al fòrum de l'assignatura.